Avui 25 de novembre és el dia contra la violència de
gènere, per aquest motiu hem volgut treballar aquest tema amb les nenes i els
nens d’Infantil.
Els hi hem explicat el conte “Pepuka y el monstruo que se
llevó su sonrisa” i els hi hem fet preguntes relacionades amb la història per
tal de reflexionar sobre la història.
Per mitjà de les diferents preguntes que els hi hem anat
fent hem volgut transmetre als nostres alumnes:
- - La
importància d’estimar-se a un mateix.
- - Què no
em de canviar com som, com vestim, com ens pentinem per agradar als altres.
- - No hem
de fer que els altres siguin, es vesteixin, es pentinin d’una determinada
manera perquè puguin ser amics nostres.
- - Insultar
no és estimar.
A continuació, volem compartir amb vosaltres les seves
respostes.
P3:
1.
Com és
la Pepuka?
Guapa, una muñeca.
2.
Per què
perd el seu somriure?
El monstruo li roba.
3.
Com es
porta el monstre amb la Pepuka?
Mal, li diu “fea” i “tonta”.
4.
Per què
el monstre sempre està enfadat?
No sabe reir.
P4:
1.
Com es
porta el monstre amb la Pepuka?
Malament perquè li diu tonta i fea.
L’insulta, li diu coses lletges.
2.
Per què
la Pepuka fa tot el que diu el monstre, encara que la faci sentir
trista?
Perquè l’estimava.
Perquè el monstre s’enfadava amb ella.
3.
Com és
la Pepuka?
Molt guapa i bona. Li agrada el color vermell.
S’ha pintat el cabell i s’ha maquillat perquè li deia el
monstre, però a ella no li agradava.
4.
Per què
perd el seu somriure?
Perquè els monstre li ha robat, perquè vol un somriure
com ella. Li amaga.
5.
Per què
el monstre sempre està enfadat?
Perquè no té un somriure.
No sap com fer un somriure.
Té el cor negre.
6.
Com es
porten les mascotes amb la Pepuka?
Es porten bé. La creuen i li ajuden a arreglar el cor.
7.
Com us
sentiríeu si us tractessin igual que el monstre va tractar a la Pepuka?
Malament, tristos. No ens agradaria.
P5
1.
Com es
porta el monstre amb la Pepuka?
Al començament, el monstre es portava molt bé amb la
Pepuka, però després ja no perquè li deia “fea, tonta i que no servia per a
res”
Després només es portava bé amb la gent del poble i quan
es quedava sol amb ella es portava molt malament.
El monstre li deia a la Pepuka: “ Fea, tonta y que no
sirves para nada” i la Pepuka es tornava petita i estava molt trista.
La Pepuka sabia fer moltes coses i el monstre no li
deixava.
El monstre li va treure el seu somriure.
En un principi la Pepuka està enamorada i després es posa
molt trista perquè el monstre la tracta molt malament dient-li coses lletges i
li roba el somriure.
2.
Per què
la Pepuka fa tot el que diu el monstre, encara que la faci sentir trista?
La Pepuka feia tot el que li demanava el monstre, encara
que no li agradava, perquè el monstre no s’enfadés amb ella.
Fins i tot s’ha posat la roba que li ha dit i s’ha pintat
el cabell groc perquè li agradés al monstre.
La Pepuka fa tot el que li diu el monstre encara que
això faci que ella estigui trista perquè
el monstre l’estimi més i perquè no s’enfadi.
Perquè el monstre mana a la Pepuka i ella li ha de fer
sempre cas perquè si no el monstre s’enfada. I això és perquè la Pepuka estava
completament enamorada.
3.
Com és
la Pepuka?
La Pepuka és molt guapa, li agrada el color vermell, però
el monstre fa que ella es vegi lletja.
La Pepuka és molt bona.
A la Pepuka li agradava escriure contes i era molt feliç.
Es portava bé amb el monstre, però un dia es va enfadar i es va posar trista
perquè li va començar a dir coses molt lletges com: “Fea, tonta, no sirves para
nada”.
La Pepuka se sentia molt malament perquè li han tret el
seu somriure.
4.
Per què
perd el seu somriure?
El monstre no tenia somriure i encara que la Pepuka li
donés un somriure seguia sempre enfadat.
La Pepuka perd el seu somriure perquè el monstre li va
robar perquè ell no tenia cap.
5.
Per què
el monstre sempre està enfadat?
El monstre estava molt enfadat perquè la Pepuka volia
estar amb els seus amics. Ell només volia que estigués amb ell.
No podia estar amb qui volia i ella estava molt trista
perquè no podia ni mirar als seus amics.
El monstre és dolent, és malvat…
El monstre sempre està enfadat perquè no li agradava com
era la Pepuka i li deia coses lletges perquè canviés.
6.
Com es
porten les mascotes amb la Pepuka?
Les mascotes es porten molt bé amb la Pepuka i l’ajuden
molt. L’acompanyen a buscar el seu somriure.
Les mascotes l’ajuden i no es separen de la Pepuka per
recuperar el seu somriure.
7.
Com us
sentiríeu si us tractessin igual que el monstre va tractar a la Pepuka?
Jo no deixaria que passés això, em posaria molt seriós
amb el monstre.
Si el monstre em tractés a mi tan malament, em sentiria
trista. Jo m’enfadaria.
Si el monstre ens
tractés així, ens sentiríem malament perquè ens estaria manant i fent fer coses
que ell vol.
Si un monstre ens digués aquestes coses lletges que li va
dir a la Pepuka nosaltres li diríem que no ho fes perquè no ens agrada que ens
digui aquestes paraules.
Ens sentiríem malament i tristos. Perquè no ens agradaria
que ens diguessin aquelles paraules tan lletges que li deia a la Pepuka.
8.
Imagina’t
que et converteixes en una de les maskotes del conte, què haguessis fet per
ajudar a la Pepuka?
Si fos una mascota de la Pepuka, jo li diria que no ha de
fer el que li digui el monstre, que ha de fer el que ella vulgui.
Si ens convertíssim en una de les mascotes del conte la
protegiríem i l’ajudaríem a enganxar els trossos del seu cor.
L’ajudaríem a buscar el seu somriure i l’acompanyaríem.
El que haguessin fet com a mascotes seria treure-li el
somriure el monstre i li retornaria a la Pepuka. Li ajudaria a saltar el mur i
li diria al monstre que li retornés el somriure o els ajudaria a tots dos a
aconseguir un somriure bonic.
9.
Canviaries
el final de la història?
Acabaríem aquesta història anant a un restaurant la
Pepuka i les mascotes per celebrar que ha recuperat el seu somriure..
Al final de la història jugaríem amb ella i ens agradaria que estigués sempre contenta i
que el monstre no tornés a ser dolent.
Al final de la història el canviaria fent una carrera i
qui guanyi es quedaria amb el somriure. Uns altres no canviarien el final de la
història perquè han fet un tracte i tots dos tenen un somriure i així d’aquesta
manera la Pepuka no tornaria a veure al monstre mai més i no li tornaria a
treure el somriure i no li diria coses lletges.