dijous, 17 de desembre de 2020

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT: QUÈ PODEN FER ELS NOSTRES FILLS?






 PER REFLEXIONAR…

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT:  QUÈ PODEN FER ELS NOSTRES FILLS?
 
Quan parlem de l’autonomia dels nostres fills, ens referim a la seva capacitat per portar a terme conductes, activitats o rutines per si mateixos, i a manifestar interès per fer-les.
La capacitat d’autonomia d’un nen depèn de la seguretat que té de si mateix i, per fomentar aquesta capacitat, és necessari que els pares o les persones adultes ens hi impliquem. Ser autònom vol dir fer les coses amb consciència i ser capaços de dur-les a terme per nosaltres mateixos.
D’altra banda, la responsabilitat és un valor que s’afegeix a l’autonomia. Ens permet reflexionar, analitzar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels nostres actes. El sentit de la responsabilitat s’adquireix amb la pràctica i l’experiència i, en la mesura que un nen pugui ser autònom en determinats aspectes, la responsabilitat l’ajudarà a confirmar aquesta autonomia. Els nostres fills hauran de prendre decisions de manera conscient, ja que el que facin els comportarà conseqüències.
Ser autònom significa començar a no dependre tant dels pares: l’infant confia en les seves capacitats, se sent segur i ja no ens necessita per tot (ja vol escollir o vestir -se sol). La nostra funció com a pares és permetre-ho.
Ajudar els nostres fills en el seu procés d’autonomia i donar -los responsabilitats els ajudarà en el seu procés de construcció personal, a tenir uns hàbits saludables i a adquirir una major independència. 

Com es construeix l’autonomia?
Anirem avançant des de la dependència total cap a la seva independència. Els nens creixen i van aprenent de mica en mica a valdre’s per ells mateixos, a ser cada vegada més autònoms i assumir més responsabilitats. L’autonomia en un nen és un procés gradual que dependrà:
  Del moment maduratiu: és a dir, dels recursos que tingui per dur a terme alguna cosa, les
seves habilitats, les seves destreses, etc.
  Dels seus trets de personalitat: timidesa, seguretat en si mateix, atreviment, necessitat d’agradar els altres, iniciativa, etc.
  I sobretot de com els pares som capaços d’afrontar, delegar, renunciar, tolerar i permetre que l’infant vagi assolint els seus petits reptes.
És un procés que implica moltes situacions d’assaig i error, que implica anar endavant i enrere i, sobretot, que implica respectar aquests temps.

Com aconseguir que els nostres fills comencin a sentir-se autònoms?
  Reconèixer les seves capacitats i fomentar la seva autoestima passa perquè els pares aprenguem a confiar en ells.
  Donar-los responsabilitats que puguin assumir. Per exemple, un infant pot ser autònom en una tasca si aquesta no resulta excessivament complexa per tal d’executar-la. Per tant, la criatura està preparada a nivell maduratiu per dur -la a terme.
  Valorar el que fan, recompensar i motivar-los amb elogis i afecte.

Què podem fer per ajudar-los en aquest procés?
  Donar-los uns encàrrecs concrets, adequats i assumibles.
  Reflexionar amb ells sobre les responsabilitats que han d’assumir (per exemple, recollir les joguines o ajudar a parar o desparar taula).
  Ser conseqüents amb les responsabilitats diàries, fer el seguiment i valorar-les.
  Mostrar-los confiança. Han de saber que confiem en ells.
  Deixar que siguin ells mateixos els que resolguin les seves dificultats, evitant actituds sobre protectores.
  Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i limitacionsAjudar-los a reflexionar, que prenguin consciència de les conseqüències de les seves accions.
  Ajudar-los a  ser perseverants i  pacients davant les dificultats  i  no buscar resultats immediats.
  Ajudar-los a corregir els errors, aprenent de les pròpies accions: el fracàs com a part de  l’aprenentatge.
  Esdevenir com a pares un model positiu per a ells, ja que som els seus referents més importants.

Consells per fomentar la responsabilitat dels nostres fills

En un article anterior, titulat Com fomentar la responsabilitat en els infants, vam establir que educar als fills per tal que siguin responsables és un dels principals objectius que tenim com a pares.  Per això, calen estratègies educatives adequades per tal que les normes que els fan ser responsables arrelin de manera que exerceixin aquesta responsabilitat de manera autònoma, és a dir, fins i tot quan no hi hagi ningú supervisant-los i dient-los com cal comportar-se o què cal fer en cada moment.Com també dèiem en aquell article, ningú neix responsable. Cal ensenyar als més petits a ser responsables i per això cal tenir en compte alguns consells:
  • Establir normes i límits: Tots necessitem punts de referència per saber què hem de fer i què podem fer en cada moment, el que està bé, el que està malament, el que passarà sino es respecten les normes… Eduquem per viure en societat.
Les normes i límits han de complir uns requisits:

o   Han de ser senzilles i simples.

o   Cal que siguin justes.

  Cal que els infants tinguin molt clar quines seran les conseqüències si no les compleixen.

o   Cal aplicar les normes de forma coherent i, sobretot, justa.

  • Donar responsabilitats atenent a les capacitats i necessitats dels infants.
  •  Els pares han de ser coherents comportant-se sempre de la mateixa manera, en base a uns principis i valors.
  • No ser arbitrari. Les normes serveixen per a tots per igual, en tots els moments, per això han de ser concretes i respectades per a tothom. També han de ser flexibles i estar obertes a possibles canvis.
  • Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
  • Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber -les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
  • Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
  • Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
  • Potenciar l’autonomia personal dels petits i deixar que siguin ells mateixos els que resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobre protectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
  • Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
  • Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
  • Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i a no buscar resultats immediats.
  • Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
  • Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors .
  • Ser un model positiu per als fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.
Difícilment, un nen arribarà a ser responsable si els seus pares es comporten de forma irresponsable amb ell o amb les seves pròpies obligacions. Per poder exigir, abans hem d’ensenyar.

Claus per afavorir la responsabilitat en els infants i adolescents:
  • Demostrar que confiem amb ells, controlant els seus temors o les preocupacions excessives. Alguns temors no estan ben fonamentats o resulten poc efectius.
  • Establir quines són les exigències i expectatives als nostres fills tenint en compte els nostres propòsits: Què els demanem? Què els exigim? Què poden fer? Per què? … 
  • Adoptar acords familiars ( de vegades per escrit) en relació a les tasques i les responsabilitats. Arribar a acords que comprometin a tota la família i que puguin servir també per la prevenció de conflictes.
  • Promoure la constància i l’autodisciplina en relació als seus hàbits i comportaments en general. Reconèixer l’esforç i recompensar els èxits en els comportaments que demostrin més responsabilitat: “ Estem encantats perquè, des de fa un mes, no t’hem de dir que vinguis a les deu”; “Estem encantats perquè ja no t’hem de dir que paris taula o que et rentis les dents”, etcètera.
  • Animar-los i ajudar-los a prendre decisions de la manera més adequada possible, valorant els pros i contra de cada alternativa per escollir aquella amb la que guanyi més i es perdi menys, tenint en compte que qualsevol elecció té un cost. Afavorir que recullin tota la informació i que desenvolupin les estratègies d’anàlisi abans de decidir.
  • Afavorir que es faci càrrec de les conseqüències de les seves decisions personals.
La responsabilitat és la capacitat que tenen els vostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions.
Ser responsable exigeix comprometre's, és a dir, decidir el que s'ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d'aconseguir que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l'escola, amb els amics, i que ho duguin a terme. En la nostra societat s'ha estès la idea que per tal que els nens siguin feliços se'ls ha d'evitar dificultats i contrarietats i així, sense voler, se'ls sobre protegeix. Aquesta actuació impedeix o dificulta el procés d'adquisició de responsabilitats i de maduresa personal tan importants per a la seva formació. És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social. 
En l'àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l'àmbit familiar, és bo que els vostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L'encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els vostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostreu envers les activitats encomanades els farà sentir més responsables.
D'altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família. Dins l'entorn escolar, la responsabilitat té a veure amb el compromís dels vostres fills amb el seu procés d'aprenentatge i amb l'assoliment dels objectius escolars. En aquest àmbit, la responsabilitat dels nens i joves també té a veure amb l'hàbit d'estudi i amb saber compaginar l'oci amb les seves obligacions. Pel que fa a l'entorn dels amics, cal que també els nens i joves tinguin una actitud responsable, que siguin capaços de comprometre's amb les seves relacions personals, mantenint una actitud de respecte i sabent posar-se en el lloc dels altres per entendre'ls i ajudar-los.
En l'àmbit social, els vostres fills han d'entendre que formen part d'una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i la conservació de la natura, la convivència pacífica..., de manera que si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient. D'altra banda, és important saber que el compliment de les responsabilitats reforça l'autoestima, és a dir, els vostres fills se sentiran satisfets amb ells mateixos pel que han pogut realitzar de manera autònoma i, a la vegada, els proporcionarà una major motivació per iniciar nous reptes.
En general, per fomentar el valor de la responsabilitat en els vostres fills caldria:
  • Donar-los uns encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals.
  • Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d'assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
  • Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
  • Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
  • Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
  • Potenciar l'autonomia personal en els vostres fills i deixar-los que siguin ells mateixos els qui resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobre protectores que impedeixin el desenvolupament d'una conducta responsable.
  • Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
  • Ajudar-los a reflexionar abans d'actuar i fer que s'adonin de les conseqüències de les seves accions.
  • Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i no buscar resultats immediats.
  • Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l'aprenentatge.
  • Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
  • Ser un model positiu per als vostres fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents. 
3-6 anys Responsabilitat: 
En aquesta edat comencen a ser més autònoms, però encara necessiten que els digueu constantment el que poden o no poden fer. Volen ajudar i fer petits encàrrecs, tenen desitjos d'agradar als adults i per això solen tenir iniciatives en aquest sentit. Aquest és un potencial que cal aprofitar per fer-los més responsables en el dia a dia. Al final d'aquesta etapa poden mostrar-se rebels davant les pressions dels adults en assumptes com disciplina, autoritat o normes socials. És important llavors marcar límits i no cedir a les seves rebequeries.
Per fomentar el valor de la responsabilitat en aquesta edat és convenient que:
  • Reflexioneu amb ells sobre les seves responsabilitats i feu, conjuntament, llistats gràfics i atractius (dibuixos, adhesius...) per fer-ne el seguiment, marcant, per exemple, amb gomets les tasques realitzades...
  • Sigueu exigents amb les seves responsabilitats diàries; acostumeu-los a complir les seves obligacions i els compromisos adquirits.
  • Valoreu l'esforç dels vostres fills quan compleixen les seves petites responsabilitats.
  • Transmeteu als vostres fills que "poden fer-ho", valorant la seva actitud responsable i la feina ben feta. D'aquesta manera aniran adquirint seguretat en ells mateixos.
  • Marqueu normes de conducta per ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
  • Els acompanyeu en les seves activitats diàries, sense sobre protegir-los, perquè cada cop siguin més autònoms i responsables: en la seva cura personal (vestint-se, calçant-se, rentant-se, anant sols al bany...); en menjar correctament, (acabar tot el que té al plat, utilitzar els coberts...); en endreçar els objectes que utilitzin (joguines, llibres, roba...).
  • Comenceu a marcar-los tasques que augmentin el seu grau de dificultat de manera progressiva, per tal que aprenguin a concentrar la seva atenció durant un temps
  • Es vagin acostumant a realitzar alguna tasca dins de l'àmbit familiar, com pot ser ajudar a preparar els ingredients del menjar, parar taula i repartir el menjar en els plats, ajudar a rentar plats, col·laborar en fer-se el llit, encarregar-se de donar el menjar a la mascota de casa, ...
  • Els ajudeu a establir metes realistes adequades a les seves característiques, capacitats i interessos.
  • Els feu reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes abans de prendre una decisió.
  • Demaneu constància i esforç quan comencen una activitat i no la volen acabar perquè els costa.
  • Els animeu en els seus intents per realitzar una activitat encara que no se'n surtin prou bé en un primer moment. Ajudeu-los a tolerar les petites frustracions en cas que no assoleixin els objectius de manera del tot satisfactòria o immediata.
  • Els expliqueu contes o històries on es doni valor a la responsabilitat.
  • Us mostreu responsables en les activitats que feu. Els vostres fills us imiten i aprenen d'allò que us veuen fer. 
6-12 anys Responsabilitat :
Aquesta etapa és el moment idoni per treballar els valors amb els vostres fills, ja que poden entendre i elaborar argumentacions cada cop més complexes. Poden començar a entendre que per aconseguir els objectius el seu compromís i responsabilitat són del tot necessaris i que, per tant, no poden deixar-se portar per allò que els ve de gust a cada moment. Si la vostra actitud és massa permissiva, els vostres fills es poden convertir en persones amb poca responsabilitat. Així, es fa imprescindible una actitud que afavoreixi la iniciativa, però que al mateix temps mantingui l'exigència per part vostra. Si, per contra, exerciu una pressió massa autoritària, els vostres fills poden convertir-se en persones sense capacitat d'iniciativa. Cada cop els agrada més que els deixin decidir per si mateixos i tenen necessitat de reafirmar el seu jo davant els altres. Per això és molt important que els ajudeu a conèixer les seves possibilitats i els seus límits. També és important ajudar-los a reflexionar abans d'actuar, per tal que aprenguin de les seves conseqüències.
Per fomentar el valor de la responsabilitat en aquesta edat és convenient que:
  • S'encarreguin d'alguna tasca dins de l'àmbit familiar, com pot ser preparar l'esmorzar, ajudar a parar taula, fer-se el llit, vigilar un germà petit amb la supervisió d'un adult, rentar plats, fer petites compres, ser responsable de l'alimentació i neteja de la mascota de casa, ...
  • Reflexioneu sobre les seves responsabilitats i ajudeu-los a planificar-les. És important, per exemple, que les escriguin per ser-ne més conscients i poder-ne fer el seguiment.
  • Sigueu exigents amb les seves responsabilitats diàries; acostumeu-los a complir les seves obligacions i els compromisos adquirits.
  • Valoreu l'esforç dels vostres fills quan compleixen les seves petites responsabilitats.
  • Transmeteu als vostres fills que “poden fer-ho”, valorant la seva actitud responsable i la feina ben feta. D'aquesta manera aniran adquirint seguretat en ells mateixos.
  • Marqueu normes de conducta per ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
  • Deixeu que siguin ells mateixos els que resolguin les seves dificultats.
  • Els ajudeu a ser cada cop més responsables i autònoms en els seus estudis fent un seguiment de la seva agenda, els deures i el temps d'estudi.
  • Els ensenyeu a conèixer les seves capacitats i els seus límits i a acceptar-se i estimar-se tal com són. És important conèixer els límits per saber fins a on es poden comprometre i no haver d'arribar a situacions de màxima frustració.
  • Els ajudeu a establir metes realistes adequades a les seves característiques, capacitats i interessos.
  • Els feu reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes abans de prendre una decisió.
  • Els demaneu constància i esforç en les seves obligacions en tots els àmbits: familiars, escolars, socials... i els feu veure que els resultats no sempre són immediats.
  • Entenguin que els errors formen part de l'aprenentatge i que allò que és important és reconèixer-los i que els ajudin a millorar.
  • Llegeixin contes o històries o vegin pel·lícules on es doni valor a la responsabilitat.
  • Us mostreu responsables en les activitats que feu. Els vostres fills us imiten i aprenen d'allò que us veuen fer.
Feines i responsabilitats dels nens a casa segons l’edat. Fer-se grans.
Els  nens els  agrada  tenir  responsabilitats, els  fa ser més grans.  Cal ensenyar-los que les feines s’han de fer sempre, no només quan en tenim ganes. I això no sempre és fàcil. Us deixem una llista de tasques que els fills poden fer segons l’edat. No són llistes rígides ni taxatives, només orientatives. Vosaltres coneixem millor als vostres fills i sabeu què poden i què no poden fer.
La constància i l’exemple són la millor manera d’educar.

Les feines i responsabilitats dels nens de 2 a 5 anys









Quan els nens són petits els agrada sentir-se útils. Els agrada ajudar encara que sigui en coses petites i per nosaltres sense importància. Donar-nos les
agulles d’estendre, portar o treure un plat de taula, guardar una samarreta
al calaix… Animeu-los a participar i col·laborar. I, sobretot, doneu-los-hi les
gràcies quan us ajudin, els estimula i els fa sentir importants i els enriqueix.

A partir dels 2 anys

  • Posar la roba bruta al cubell.
  • Començar a recollir les joguines.
  • Ajudar a parar taula portant alguna cosa
A partir dels 3 anys

  • Ordenar els mitjons per colors.
  • Regar una planta.
  • Retirar-se el plat de taula. 
A partir dels 4 anys 

  • Vestir-se i desvestir-se depenent de la roba.
  • Poden començar a rentar-se les dents amb ajuda.
  • Ajudar a la cuina fent petites receptes similars a les manualitats de l’escola.
  • menjar gairebé sol. 

A partir dels 5 anys

  • Parar taula, encara que no es posi tot.
  • Ajudar quan es va a comparar agafant coses de les estanteries.   posar el plat al rentaplats.
  • Classificar els coberts al calaix.
  • Fer-se el llit, encara que només sigui estirant la roba. 
  • Recollir les joguines després de jugar.



Cap comentari:

Publica un comentari