LA RESPONSABILITAT

 Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat que tenen els vostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions. Ser responsable exigeix comprometre's, és a dir, decidir el que s'ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d'aconseguir que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l'escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

En la nostra societat s'ha estès la idea que per tal que els nens siguin feliços se'ls ha d'evitar dificultats i contrarietats i així, sense voler, se'ls sobreprotegeix. Aquesta actuació impedeix o dificulta el procés d'adquisició de responsabilitats i de maduresa  personal tan importants per a la seva formació.

És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social.

En l'àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l'àmbit familiar, és bo que els vostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L'encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els vostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostreu envers les activitats encomanades els farà sentir més responsables. D'altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família.

Dins l'entorn escolar, la responsabilitat té a veure amb el compromís dels vostres fills amb el seu procés d'aprenentatge i amb l'assoliment dels objectius escolars. En aquest àmbit, la responsabilitat dels nens i joves també té a veure amb l'hàbit d'estudi i amb saber compaginar l'oci amb les seves obligacions.

Pel que fa a l'entorn dels amics, cal que també els nens i joves tinguin una actitud  responsable, que siguin capaços de comprometre's amb les seves relacions  personals, mantenint una actitud de respecte i sabent posar-se en el lloc dels altres per entendre'ls i ajudar-los.

En l'àmbit social, els vostres fills han d'entendre que formen part d'una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i la conservació de la natura, la convivència pacífica..., de manera que si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

D'altra banda, és important saber que el compliment de les responsabilitats reforça l'autoestima, és a dir, els vostres fills se sentiran satisfets amb ells mateixos pel que han pogut realitzar de manera autònoma i, a la vegada, els proporcionarà una major motivació per iniciar nous reptes.

En general, per fomentar el valor de la responsabilitat en els vostres fills caldria:

• Donar-los uns encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals.
• Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d'assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
• Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
• Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
• Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
• Potenciar l'autonomia personal en els vostres fills i deixar-los que siguin ells   les pròpies dificultats, evitant actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d'una conducta responsable.
• Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
• Ajudar-los a reflexionar abans d'actuar i fer que s'adonin de les conseqüències de les seves accions.
• Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i no buscar resultats immediats.
• Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l'aprenentatge.
• Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
• Ser un model positiu per als vostres fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

3-6 anys

Responsabilitat

En aquesta edat comencen a ser més autònoms, però encara necessiten que els digueu constantment el que poden o no poden fer. Volen ajudar i fer petits encàrrecs, tenen desitjos d'agradar als adults i per això solen tenir iniciatives en aquest sentit. Aquestés un potencial que cal aprofitar per fer-los més responsables en el dia a dia.

Al final d'aquesta etapa poden mostrar-se rebels davant les pressions dels adults en assumptes com disciplina, autoritat o normes socials. És important llavors marcar límits i no cedir a les seves rebequeries.

Per fomentar el valor de la responsabilitat en aquesta edat és convenient que:

• Reflexioneu amb ells sobre les seves responsabilitats i feu, conjuntament, llistats gràfics i atractius (dibuixos, adhesius...) per fer-ne el seguiment, marcant, per exemple, amb gomets les tasques realitzades...
• Sigueu exigents amb les seves responsabilitats diàries; acostumeu-los a complir les seves obligacions i els compromisos adquirits.
• Valoreu l'esforç dels vostres fills quan compleixen les seves petites responsabilitats.
•  Transmeteu als vostres fills que "poden fer-ho", valorant la seva actitud responsable i la feina ben feta. D'aquesta manera aniran adquirint seguretat en ells mateixos.
• Marqueu normes de conducta per ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
• Els acompanyeu en les seves activitats diàries, sense sobreprotegir-los, perquè cada cop siguin més autònoms i responsables: en la seva cura personal (vestint-se, calçant-se, rentant-se, anant sols al bany...); en menjar correctament, (acabar tot el que té al plat, utilizar els coberts...); en endreçar els objectes que utilitzin (joguines, llibres, roba...).
• Comenceu a marcar-los tasques que augmentin el seu grau de dificultat de manera progressiva, per tal que aprenguin a concentrar la seva atenció durant un temps.
• Es vagin acostumant a realitzar alguna tasca dins de l'àmbit familiar, com pot ser ajudar a preparar els ingredients del menjar, parar taula i repartir el menjar en els plats, ajudar a rentar plats, col·laborar en fer-se el llit, encarregar-se  de donar el menjar a la mascota de casa...
• Els ajudeu a establir metes realistes adequades a les seves característiques, capacitats i interessos.
• Els feu reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes abans de prendre una decisió.
• Demaneu constància i esforç quan comencen una activitat i no la volen acabar perquè els costa.
• Els animeu en els seus intents per realitzar una activitat encara que no se'n surtin prou bé en un primer moment. Ajudeu-los a tolerar les petites frustracions en cas que no assoleixin els objectius de manera del tot satisfactòria o immediata.
• Els expliqueu contes o històries on es doni valor a la responsabilitat.
• Us mostreu responsables en les activitats que feu. Els vostres fills us imiten i aprenen d'allò que us veuen fer.

Com fomentar la responsabilitat en els infants

Educar és ajudar a la persona a assolir la capacitat de ser independent, de valdre’s per sí mateixa, de prendre decisions, de fer ús de la seva llibertat des del coneixement de les seves possibilitats. I això no s’ improvisa. És  un procés llarg i costós, que s’inicia en la família i té la seva continuïtat a l’escola i a d’altres àmbits socials.

La responsabilitat és una qualitat que indica un cert grau de maduresa i compromís, tant amb els altres com amb un mateix. Ser responsable implica

la capacitat d’assumir les conseqüències de les accions  i  decisions buscant el bé propi juntament al dels altres.

Educar als nostres fills a ser responsables és un dels principals objectius que tenim com a pares.  Com a pares, no podem estar sempre darrere dels nostres fills per a fer-los complir les normes. El que cal aconseguir, mitjançant estratègies educatives adequades, és que aquestes normes els arrelin per tal que arribin a comportar-se de manera responsable també quan no  hi hagi ningú que els hi indiqui què han de fer o no.

Els infants han d’aprendre a acceptar les conseqüències del què fan, pensen o decideixen. Ningú neix responsable.

Conseqüències dels seus propis actes. Per exemple, si un infant tira alguna cosa, ho ha de recollir; si trenca un llapis d’un altre nen, li ha de donar el seu; si arriba 15  minuts tard, l’endemà, haurà d’arribar 15 minuts abans, etcètera.

La millor manera de transmetre als nostres fills el valor de la responsabilitat és creant un ambient en el qual es pugui trobar la informació sobre cadascuna de les opcions entre les quals poden escollir i seves conseqüències, proporcionant-los, al mateixt emps, els recursos necessaris per dur-les a terme.

La responsabilitat pot ser un concepte bastant confós. Per tant, és convenient que els pares ensenyin als infants a ser-ho en quatre nivells:

1.   Ser responsable d’accions específiques significa que “tu ets la causa del què ha passat”.

2.   Tenir responsabilitat per alguna cosa, significa que “estàs obligat a fer-ho”.

3.   Prendre la responsabilitat d’alguna cosa significa que “t’encarregues de fer-ho i acceptes tant l’elogi com la culpa del resultat”.

4.   Ser una persona responsable significa actuar com a un adult, tenir objectius i iniciatives…

La responsabilitat es va adquirint, per imitació de l’adult i per l’aprovació social, que serveix de reforç.

La responsabilitat, com a manera d’actuar, es va aprenent i interioritzant de forma progressiva i d’acord al desenvolupament evolutiu dels infants.

Quan un infant va prenent confiança en  sí mateix i del seu entorn i és capaç d’entendre és el moment de començar a estimular la seva capacitat per responsabilitzar-se d’alguns dels seus actes. El nivelld’exigència ha d’anar en consonancia amb les possibilitats de cada etapa evolutiva.

Per tal que els infants madurin valorant les conseqüències de les seves accions i comportaments davant dels altres, necessiten familiaritzar-se amb diverses tasques i obligacions i aprendre que han d’ésser responsables dels seus actes. Aquest procés d’aprenentatge va des de la infància a la pubertat i l’adolescència.

De vegades, com a pares, ens és més fácil fer les coses que ensenyar-les-hi o esperar que siguin capaços de fer-les. Amb aquesta actitud, correm el risc que  l’infant no arribi a responsabilitzar-se mai de les seves obligacions.

Com a pares hem d’establir una comunicació profunda amb els nostres fills. La comunicación requereix observar, escoltar i interpretar els seus jocs, sentiments, conductes, expressions… I també dialogar, exposar el nostre punt de vista, escoltar-los amb ells, pactar compromisos, arribar a acords…

Com a adults hem de posar-nos al seu lloc, és a dir, empatitzar per arribar a comprendre i esbrinar els seus interessos i motius. Com a pares, hem d’evitar adoptar una actitud de sobreprotecció que impedeixi als petits fer coses per sí mateixos, ja que això no els permet madurar adequadament. Però adoptar una postura massa exigent, tampoc és una bona decisió.

Podreu trobar aquest i altres articles visitant :

https://www.guiainfantil.com/educacion/educacion.htm